Frustration

Un perfum és una barreja. Una barreja com si fos una miscel·lània que xoquen entre paraules i materials per explicar una mica, sense explicar gaire, el perquè d'un perfum. Frustració.

Durant un estiu de fa uns anys, mentre caminava per les Rambles de Barcelona, vaig sentir una cançó de Rare Bird, una banda anglesa de rock progressiu dels anys 70. La cançó es deia Sympathy, i la tornada era “i simpatia és el que necessites, amic meu, i simpatia és el que necessites, amic meu, perquè no hi ha prou amor per a tots, no, no hi ha prou amor per a tots... ." I allà, de sobte, amb la riquesa de tot un passat psicoanalític (segons Lacan), aquest mateix passat que de vegades imposa la meva força als altres o de vegades la meva gran debilitat a mi mateix, va sorgir de la tornada una paraula més forta que la simpatia . Va plantar la seva bandera negra de malenconia al cor de la meva ment, i va emetre una paraula més correcta, més vasta, més veritable, més sincera, més útil des que es va forjar en l'experiència de la vida: FRUSTRACIÓ. I després tornar a cantar al meu cap la tornada substituïda "...I la frustració és el que necessites, amic meu, i la frustració és el que necessites, amic meu".

La frustració, filla gran de la renúncia i germana del perfum, ja que el perfum és com la frustració en el joc de l'amor.

Dóna per assumir, una plenitud mai satisfeta, un gaudi iniciat però mai aconseguit, un moviment infinit de desig sense culminació, sense apoteosi, una instil·lació que excita, sedueix, adorm, domina i molesta com un Bolero de Ravel. Frustració.

Així que pren una beina de vainilla, una rosa de jardí amb pètals vermells inflats, un rom vell ple de fustes d'ambre, un vetiver de bourbon, porta cadascun d'aquests materials als teus sentits. Frustració.

Respira, assaboreix la circulació dels fesols inaudits, fermentació deliciosa però mai suficient, on es demana més, amb tots els nassos fora,... "Més, més, portem més profund el teu envermelliment, i convertim-nos en aquest animal de ment embotada" . del nen que vol gaudir i devorar encara més aquesta fusta de castanyer, aquesta canyella o aquest vetiver fins a rebentar, per després banyar-se saciat en la poesia de l'olor.” Frustració.

Aquest és el joc amorós del perfum, aquest és el joc amorós segons Musset, Shakespeare o Racine. I és millor perquè la satisfacció mata mentre que el desig et fa viure creant moviment a través de la distància sempre renovada, per no consumir mai com un ogre homicida. Frustració.

Feliços els consumidors de desig, infeliços els consumidors de gaudi.

Frustració, un perfum per despertar el nen fort a l'adult fràgil o el nen fràgil a l'adult massa fort, un perfum per a un viatge regressiu cap al domini de la vainilla, el rom i el vetiver.

Un extraordinari Estat taronja que cal assolir per viure apassionadament entre el nen i l'adult amb el record del que falta.