Vanille Tahiti

Originària d'Amèrica Central, la planta de vainilla pertany a la família de les orquídies, té una forma típica de Liana i creix en els boscos tropicals humits. A Mèxic la gent solia barrejar-lo amb la xocolata per obtenir qualitats afrodisíaques. Mentrestant, al Perú i l'Equador, les dones solien estendre com un bàlsam sota dels braços i usar les beines com collarets. La vainilla és una espècia que neix gràcies a un veritable acte d'amor. El procés de pol·linització de la flor, induït artificialment per l'home, en realitat es diu "matrimoni". Un treball savi i delicat que només les mans expertes poden fer i que treu el fruit de la planta.

Existeixen diverses varietats de vainilla, entre elles, la més vibrant és la Tahitensis de vainilla. La fruita madura directament a la planta sense la intervenció de l'home, alliberant així natural i espontàniament les típiques notes càlides, exòtiques i dolços.

El procés d'extracció de matèria primera és innovador i modern.
La vainilla de Tahití no s'extreu amb dissolvents, sinó a través d'un procés més natural i menys invasiu, conegut com CO2 supercrític, que conserva totes les facetes aromàtiques i la identitat del seu perfil natural per garantir un extracte d'alta puresa. Les seves qualitats olfactives són úniques. L'aroma captivador d'aquesta matèria primera potent, embriagant i exòtica dóna vida a la textura suau i oliosa de la beina de vainilla.

Gian Luca Perris, nas i director creatiu de Perris Montecarlo, treu a la llum la singularitat d'aquesta vainilla creant una fragància exòtica i gormand.

«Vaig somiar amb donar veu a l'suau aroma de la flor de vainilla que no sigui l'aroma més dolç típic de la vainilla més comunament utilitzat en perfumeria. Gràcies a les matèries primeres exclusives d'excel·lència, com aquesta tahintesis de vainilla, finalment vaig poder realitzar la meva pintura olfactiva ».

Vanille d'Tahiti és una simfonia de notes dolces càlides, exòtiques i suaus. Una vainilla potent i envoltant està enriquida amb notes florals de ylang ylang i champaka, mentre que canta càlides notes d'ambre es barregen amb almesc i sàndal.